Caminant pel camí de la Sèquia: del parc de l’Agulla als aiguamolls de la Bòbila

Us proposem una ruta fàcil i agradable que presenta molts atractius i que té com a eix vertebrador l’aigua. Seguint un curt tram del camí de la Sèquia, descobrirem un espai natural amb una gran biodiversitat i, alhora, gaudirem d’una desestressant i relaxant passejada.

El Parc de l’Agulla, als afores de Manresa, és el parc més gran del Bages i una fantàstica zona d’esbarjo. També és el punt de partida (o d’arribada, si seguim el curs de l’aigua) del camí de la Sèquia.

La sèquia és un canal construït al segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa, que va tenir un paper fonamental en l’evolució de tota la zona. Actualment es pot seguir el camí que voreja el seu recorregut amb diferents itineraris. Té un recorregut total de 26 km que permet descobrir un important patrimoni industrial, històric i natural: aqüeductes, castells, obres hidràuliques, esglésies, aiguamolls, masos, cellers, espais naturals…

El tram que proposem és una petita passejada de 8 km (anada i tornada) des del parc de l’Agulla, a Manresa, fins als aiguamolls de la Bòbila, a Santpedor. És un itinerari pla i es pot fer en mig matí o mitja tarda però val la pena fer-lo sense pressa, per observar tot el que el anem trobant al nostre pas.

Iniciem la ruta, al parc de l’Agulla, just on finalitza el recorregut del camí de la Sèquia. Cal destacar que el llac del parc, que emmagatzema l’aigua de la sèquia, funciona com a reserva d’aigua del municipi. Al costat del parc trobem varies zones on aparcar i també un pàrquing molt gran. Davant del pàrquing hi ha un punt d’informació, al costat comença l’itinerari.

Una passejada molt desesstresant

Comencem a caminar per un camí de terra ben condicionat, al costat del canal. De seguida passem per sota de l’Eix Transversal i seguim el recorregut, al costat de camps i vinyes.

Divisem més endavant l’encantador llogaret medieval del Mas de Sant Iscle, amb la seva església romànica. Les vinyes del voltant (amb D.O. Pla de Bages), pertanyen al celler del Mas de Sant Iscle.

Des del sender veureu l’Era de Sant Iscle, una bonica terrassa on podeu prendre alguna cosa amb el vostre gos.

Davant mateix de l’església de Sant Iscle existeix una àmplia àrea de pícnic amb taules i cadires de fusta, amb fantàstiques vistes a Montserrat.

Anem deixant enrere el mas de Sant Iscle i un pont ens permet creuar la via del tren. A partir d’aquest punt deixem de caminar al costat de la sèquia.

Si ens parem a observar veurem un paisatge amb magnífics camps, vinyes, oliveres… Al fons destaca la silueta de les muntanyes del Vallès, amb la Mola com a protagonista.

Un indicador ens senyalitza els aiguamolls, tot i que després hi ha algunes bifurcacions sense senyalitzar.

Quan no trobem indicador, hem d’agafar sempre el camí de la dreta. EI sender fa una pujada suau, l’única en tot el recorregut. Arribem dalt d’una zona més elevada, allà ens retrobem una altra vegada amb la sèquia. (Hi ha un sender paral·lel al canal però actualment està tallat.)

Passem de llarg la sèquia i uns metres més endavant trobem un indicador que ja ens senyalitza els aiguamolls, a menys de 2 km.

Novament trobem una altra bifurcació. Seguim un altre cop el camí de la dreta, en direcció a les naus industrials de Santpedor.

La muntanya de Montserrat ens acompanya durant tot el recorregut…

De fàbrica, i posterior abocador, a aiguamolls

Arribem sense esforç als aiguamolls de la Bòbila, un espai natural de gran biodiversitat. L’estany va ser creat artificialment l’any 1994, al lloc on hi havia existit una bòbila (una fàbrica per a la construcció de maons). Quan l’indústria va plegar, va existir-hi un abocador però finalment, un grup ecologista local amb una subvenció del Departament de Medi Ambient, va reconvertir l’espai en uns aiguamolls.

Actualment, ocupen una superfície de més de 8 hectàrees  i s’hi han detectat més de 200 espècies, algunes d’elles mai observades, fins ara, a la conca mitjana del Llobregat.

També hi podem veure cavalls de la Camarga que s’encarreguen de netejar la vegetació.

S’accedeix als aiguamolls mitjançant unes tanques de fusta. Un cop dins podem realitzar dos itineraris per arribar fins a les dues torres d’aguait que hi ha instal·lades per observar les aus.

De tornada, fem el mateix camí, convé recordar els senders que hem agafat, perquè com que n’hi ha molts és fàcil confondre’ls.

Capvespres amb encant

Si en arribar al parc de l’Agulla, després de la passejada, se us ha obert la gana, teniu allà mateix el bar restaurant el Berenador, que a més de gaudir d’una fantàstica terrassa mirador, és dogfriendly!

Si feu la ruta a la tarda, no us perdeu les postes de sol des del parc de l’Agulla, són un espectacle visual!