Ruta pel bosc de Carlac, a la vall d'Aran

Aquest és un bonic recorregut circular de menys de tres hores per un dels indrets més màgics de la Vall d’Aran, la fageda de Carlac. Des de l’encantador poble de Bausen arribarem a un bosc de faigs mil·lenaris que sembla sortit d’un conte de fades

Bausen, l’últim municipi abans d’arribar a la frontera francesa, és el poble més septentrional de Catalunya. Està situat a 930 metres d’altitud i té menys de 60 habitants, però encara conserva l’encant de l’arquitectura de la zona, amb les seves cases tradicionals araneses.

Passejant pels seus estrets carrers, quasi segur que ens vindrà a la memòria algun dels contes que llegíem quan érem petits…

Per arribar-hi, hem d’agafar la carretera N-230 que va de Vielha a França, poc després de travessar Les, trobarem a l’esquerra el desviament cap a Bausen.

Un cop arribem al poble podem aparcar el cotxe a un petit pàrquing que hi ha a l’entrada. Davant de l’església, un cartell senyalitza la ruta. Si la comencem aquí, la pujada és més llarga però més suau. L’altra opció és fer-la en sentit contrari, des de la part més alta del poble, aleshores la pujada és més pronunciada fins a arribar al Coret de Pan, després ja tot és baixada. Així és com la vaig fer jo i com l’explico. El desnivell total és d’uns 350 metres.

Un poble aranès amb encant, la porta al bosc de Carlac

Val la pena passejar tranquil·lament per Bausen, i observar les típiques construccions araneses de les cases, les finestres, les teulades de pissarra, tots els petits detalls que anem trobant al nostre pas. També cases abandonades que semblen de pel·lícula de por…

En arribar al final del poble, el carrer principal es converteix en un camí empedrat. Passem pel costat d’algunes velles bordes, que deixem enrere i comencem la pujada per un ampli sender que a poc a poc es va enfilant. Quan arribem a un encreuament, agafem el camí de la dreta.

Anem avançant per zones ombrívoles i amb molta vegetació. La ruta està feta el mes de maig i la primavera està en el seu màxim esplendor. El camí va serpentejant, i passem per algunes bordes abandonades.

La pujada es va tornant més dura però, com a recompensa, anem guanyant alçada de forma molt ràpida i ja comencem a tenir perspectiva de la vall de Toran.

El sender es va obrint camí. A partir d’aquest tram de la pujada, i fins a arribar al bosc, ja no trobarem cap ombra.

Les marques del sender, blanques i vermelles, no sempre són visibles i sobre les roques queden desdibuixades. En algun moment podem perdre-les de vista però si ens fixem bé, el camí no té pèrdua.

Mirant enrere, veiem muntanyes que ja pertanyen als Pirineus francesos.

Contemplant l’Aneto entre núvols

Arribem al Coret de Pan, el punt més alt de la ruta. Estem a 1.180m. Davant tenim, mig ocultats pels núvols, alguns dels pics més alts del pirineu: l’Aneto i la Maladeta. Les vistes, tot i els núvols, són impressionants.

Des del Coret de Pan anem baixant i ens endinsem en ple bosc. Els prats de la solana donen lloc a una vegetació ombrívola i humida: falgueres, molsa, faigs…

Durant uns metres, el sender està anegat d’aigua i de fang debut a les darreres pluges. Les marques vermelles i blanques segueixen indicant el camí a seguir.

A l’entrada del bosc de Carlac, les formes sinuoses dels arbres, ens donen la benvinguda a un món quasi de fantasia i de llegenda…

Pel camí trobem faigs joves…

I faigs madurs, que formen estranyes estructures modelades per centenars d’anys de vida…

Surt al nostre pas l’arriu de Carlac que creuem, mitjançant un pont de fusta.

Paisatges amb màgia

En mig del bosc ens sorprenen algunes clarianes,

que permeten contemplar el paisatge que ens envolta.

La boira afegeix un toc més màgic i misteriós al bosc

Anem baixant, seguint les marques, tot i que hi ha moments que ens podem despistar i perdre-les de vista…

A poc a poc ens anem acostant a Bausen pel costat contrari d’on hem sortit. Passem a prop d’unes antenes i veurem altres pobles de la vall de Toran, com Canejan. Abans d’arribar a Bausen podem desviar-nos fins al cementiri de la Teresa, un lloc que amaga una apassionada i trista història d’amor. També hi trobarem un mirador de tota la vall.

Una ruta fantàstica, especialment a la tardor, quan els arbres canvien la seva tonalitat.

És recomanable anar també fins a Canejan, un altre preciós poble aranès . Des del mirador de la seva església, veureu el bosc de Carlac i la ruta feta des d’una altra perspectiva.

Temps ruta

3 hores aproximadament (anar i tornar)

Distància (anar i tornar)

6'8 km (circular)

Desnivell acumulat

380 metres

Què descobriràs en aquesta ruta?

Més informació

  • Dificultat: fàcil/mitjana
  • Circular: sí. Es pot començar en qualsevol dels dos sentits. A l’esquerra i en sentit del rellotge hi ha menys pujada però més pronunciada. En sentit invers, la pujada és més llarga però més suau.
  • Època:  tot l’any, però a l’hivern pot haver-hi neu. La tardor és un dels millors moments perquè la fageda es tenyeix de colors. A l’estiu, cal tenir en compte que durant un tram no hi ha ombra.  
  • Aigua: No hi ha fonts. El gos podrà beure aigua en el riu que creua el bosc però millor portar-ne, per si de cas.
  • Important: Si ha plogut recentment, el sender pot estar anegat o amb fang i les fulles poden relliscar. Igualment, si hi ha neu, s’ha d’anar-hi amb l’equipament necessari. 

On allotjar-te amb el gos?

Casa Helipa, és una autèntica casa tradicional aranesa ubicada a un petit poble de la Vall d’Aran, a només 20 minuts en cotxe de l’inici d’aquesta ruta! Clica damunt la imatge per descobrir-la! 

On menjar amb el gos?

  • La Tarteria, Artiés (Vall d’Aran)
  • La Trastienda, Bossost (Vall d’Aran)

T’HA AGRADAT LA RUTA? COMPARTEIX-LA! 🙂

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Scroll to Top