Descobrint els colors del Delta de l’Ebre

L’instant de l’arribada a un lloc per primera vegada, amb la seva llum irrepetible, té per a mi quelcom fascinant que em queda fixat a la memòria, com una impressió fotogràfica. En aquest cas, la imatge que anirà associada a la meva primera estada a l’Hostal Cling 43 és la d’una posta de sol espectacular.

La Cèlia i jo vam arribar a l’Hostal Cling 43, a Deltebre, a les cinc d’una tarda de desembre, quasi a punt de fer-se fosc. La Llúcia ens esperava per donar-me les claus de l’hostal i ensenyar-nos les zones comunes –la saleta amb una llar de foc molt acollidora i un office– i l’habitació La Faroleta (l’única que permet gossos) decorada amb molt bon gust i amb un dibuix d’una gavina i un far.

La millor benvinguda

La primera pregunta que acostumo a fer quan arribo a un lloc dogfriendly és on puc passejar amb la Cèlia a prop de l’allotjament. Vam estar de sort: a només cinquanta metres de l’hostal ens esperava el passeig fluvial del riu Ebre. Així que, intentant aprofitar al màxim els últims minuts de claror, ens vam dirigir cap al passeig del riu. Just en aquell precís moment una increïble posta de sol va donar-nos la benvinguda a l’Ebre. Mentre la Cèlia tafanejava el nou territori jo em vaig quedar bocabadada (bé, crec que ella també) contemplant tots els colors del cel reflectits damunt del riu. Mentre feia fotos vaig pensar que havia escollit molt bé el lloc per descobrir el delta i que m’esperaven dos dies d’intenses emocions fotogràfiques.

De tornada a l’hostal vam gaudir de l’agradable companya de la llar de foc encesa i vaig aprofitar per treballar amb el portàtil al menjador. Vaig escalfar-me el sopar al microones i me’n vaig anar a dormir.

Al dia següent, la Llúcia va preparar-me un bon esmorzar amb suc de taronja natural, torrades, melmelades i pastes, i em va informar de les diferents opcions per fer turisme amb el gos a la zona, des d’embarcacions fluvials que permeten pujar el gos fins a cangurs que se’l queden si un no se’l vol o pot endur. També des de l’hostal organitzen Deltegem, un conjunt d’activitats de lleure per descobrir l’entorn natural del Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports.

Somnis que es fan realitat

Mentre esmorzàvem, la Llúcia em va explicar com ella i el seu soci, l’Antonio, dos emprenedors nats, van decidir tirar endavant el somni de la seva vida reformant aquesta antiga casa familiar per convertir-la en un bed & breakfast. L’una, interiorista i l’altre, paleta, van voler conservar molts dels seus elements originals: la menjadora de les gallines és ara el llum del menjador, les finestres dels balcons fan de porta corredissa i també de suport, una antiga regadora és un llum de peu, el capçal del llit és una banyera… La casa té molt d’encant i m’imagino que el millor deu ser poder gaudir del seu pati quan ve el bon temps.

Al matí, per fer una petita passejada, em vaig acostar fins al far del Garxal. Era un dia mig ennuvolat però tenia l’encant dels dies tranquils d’hivern, amb una llum suau i relaxant.

Uns musclos, una caldereta i menjar blanc (les postres típiques de les terres de l’Ebre fetes amb ametlla) van ser el meu dinar a un restaurant de la carretera. Tot bo i molt econòmic (menú a 10’50 €). M’acompanyava la Cèlia –érem a una terrassa– però no li interessava res del que menjava jo…

Paisatges de fantasia

El pla per a la tarda era anar a la platja del Trabucador, des d’on em va dir la Llúcia que es veien les millors postes de sol. També m’havia advertit que al Delta les distàncies són més grans del que semblen als mapes (segurament pels que no hi hem estat mai). Efectivament: no se com, però vaig anar a parar a una carretera secundària i em vaig adonar que se’m feia massa tard per arribar-hi. I, conduint sense saber ben bé on era, em va sorprendre un altre cop un cel amb uns colors impressionants. Havia vist fotografies del Delta que m’havien fascinat, pels seus reflexos, per la seva llum. I allà era jo: enmig de la simetria, de l’harmonia i la serenor d’un paisatge de fantasia. No m’hi vaig haver d’esforçar gaire, hi ha vegades que les fotos surten soles.

En arribar a l’hostal la Llúcia i l’Antonio estaven preparant un pessebre molt original i ecològic fet amb cartrons de cereals retallats. El van il·luminar i el van col·locar a la façana de l’hostal. Havia de causar bona impressió, en pocs dies es donava el premi al millor pessebre de Deltebre… Només hi havia un risc, que el vent el desmuntés…

Platges sense fi

Al matí següent, el dia de marxar, vam intentar apropar-nos al far del Fangar, a l’altra banda del Delta però la Cèlia ja no es cap joveneta… A més, com que és un parc natural, havia d’anar lligada i això no li agrada gaire. Així que vam caminar una mica però com que no volia que es cansés, vam fer mitja volta. El vaig veure de lluny, el far, que ha estat fotografiat des de tants punts de vista diferents, enmig de la sorra, molt suggerent…

Vaig dinar a la terrassa d’un restaurant que m’havia recomanat la Llúcia i vam anar, aquest cop amb molt de temps, a la platja del Trabucador. Hi vam arribar encara amb sol però feia fred i moltíssim vent; ens vam quedar dins del cotxe esperant que el sol es pongués. Només quedava algun surfista recollint les seves coses dins d’una furgoneta. Des de dins del cotxe vaig veure com arribaven un fotògraf i una model a fer una sessió damunt de la passarel·la. La foto que volia no la vaig tenir, però en vaig fer una altra.

De tornada cap a Barcelona, com sempre amb la bona sensació que m’havien quedat moltes coses per descobrir. I amb ganes de tornar quan el dia fos més llarg. Al cap de poc de la nostra estada, l’Hostal Cling 43 va rebre el Premi Deltebre a la Acció Empresarial. L’enhorabona, Llúcia i Antonio!

Nota: aquest blog només és una breu impressió de les vivències del viatge i l'estada, no preten donar informació de rutes ni descriure els llocs. En tot cas, l'únic que si voldria és despertar les ganes de descobrir el territori. Podeu trobar més informació als enllaços que surten als allotjaments.
Dog and family al Planell d'AigüesTortes